01 març Organització de les unitats de tancs republicans
Segons un informe de procedència alemanya, ens podem aventurar a saber una mica més sobre l’organització de les unitats blindades republicanes, i més en concret sobre els seus tancs i organització dels mateixos.
L’informe, datat el febrer de 1938, s’inicia dient que des de la Batalla de Brunete a mitjans de juliol de 1937, fins a finals de novembre, els republicans van poder comptar amb prou temps per reorganitzar les seves seccions de tancs substituint els inservibles per altres de nous, a més d’instruir el personal necessari. Segons les darreres notícies que havien rebut, s’assegurava que el període de pausa havia estat ben aprofitat de manera que l’especialitat de tancs estava al territori republicà no només ben organitzada, sinó numèricament molt forta, ja que comptaven amb 250 unitats lleugeres i 50 pesades, fent un total de 300 tancs. Tot i que en aquest nombre podien estar compresos tancs que tenien necessitat de ser reparats, resultava evident l’augment considerable del nombre de tancs que posseïen els republicans en relació amb els que tenien a finals de juliol, el nombre dels quals s’havia avaluat llavors en uns 180.
Si es tenia en compte els 80 tancs i els 50 carros blindats perduts pels republicans en el període comprès entre juliol i desembre i incloent-hi el nombre dels perduts a Astúries, es podia deduir que per reunir el nombre de 300 tancs abans esmentat , els havien hagut de ser subministrats 250 tancs nous. Aquest resultat que pot semblar exagerat havia estat confirmat per informacions segures, tal com s’indicava a l’informe. No obstant això, en aquest número no havien estat inclosos els carros blindats el nombre dels quals era molt difícil de determinar.
El nombre de tancs de què disposaven, així com dels que els havien estat subministrats en les darreres dates, havia estat determinat basant-se en les declaracions dels presoners i de les comunicacions del Servei d’Informació. A més, el desenvolupament de les altres especialitats motoritzades de l’Exèrcit Republicà, per exemple l’aviació, així com la demostració pràctica donada per l’ocupació sobre els fronts d’Aragó a mitjans d’octubre, i al de Terol a mitjans de desembre per part dels republicans, de 50 tancs a cada acció servien de confirmació a la veracitat de les informacions rebudes. I si a més se citava el fet que en el combat del 13 d’octubre de Fuentes de Ebro (Saragossa), els republicans van fer servir 50 tancs perdent-ne 19, malgrat això el 16, o sigui només tres dies després, van atacar per aquell mateix davant amb 55 tancs.
Els 300 tancs existents estaven dividits en batallons de prop de 50 unitats cadascun situats als diferents fronts, a més dels que es trobaven al centre d’instrucció d’Archena (Múrcia).
Els batallons estaven dividits de la manera següent:
- Dos Batallons al Front d’Aragó, uns al Nord i un altre al Sud de l’Ebre.
- Un Batalló al Front de Guadalajara, que va ser traslladat per a l’atac de Terol a prop d’aquesta ciutat.
- Un Batalló al Front de Madrid.
- Un Batalló al Front Sud.
- La resta, uns 50 tancs, devien ser a Archena en reparació.
Segons últimes notícies, aquests últims dies s’havia organitzat a Puçol, al sud de Sagunt, una nova brigada de tancs.
Organització de la secció de tancs
Tot i allò detallat de la informació, el servei d’espionatge franquista no havia pogut establir l’existència d’un Comandament general de la secció de tancs. Els tancs estaven dividits en 5 batallons, dels quals 4 eren lleugers i 1 de tancs pesants. Teòricament, cada escamot constava de 5 tancs, cada companyia de 15, a més de 1 tanc per a cada Oficial Comandant d’una Companyia. Per la seva banda, un Batalló havia de tenir un total de 48 tancs. A la pràctica variava segons les diferents accions el nombre de tancs assignats a cada unitat d’infanteria. Per exemple, van ser assignats 5 tancs a cadascuna de les Brigades Mixtes 120, 121 i 150; mentre que a la Divisió Líster durant l’atac del front aragonès li va ser assignada 50 tancs. Últimament, les unitats de tancs havien d’estar dotades d’estacions de ràdio especials.
Utilitat
La dotació numèrica de carros de combat per unitat estava relacionada directament amb la importància i les característiques de l’acció en què s’utilitzarien. Durant el període d’agost a desembre del 1937, les accions exercides pels republicans sobretot els fronts a excepció del front d’Aragó van ser sempre de poca importància, i el nombre de tancs utilitzats va ser sempre petit. La tàctica emprada va ser sempre la mateixa tant a les accions grans com a les petites: els carros van ser emprats exclusivament com a ajuda a la infanteria.
Tipus dels tancs
Sovint eren rebudes informacions que al·legaven l’existència entre els republicans de tipus de tancs que no s’havien utilitzat fins aleshores; però no obstant això, aquestes informacions no eren verificades. Probablement i segons l’informe, dels darrers 250 tancs que havien estat subministrats als republicans, no existien tipus desconeguts, per tant es podia deduir que els republicans només disposaven de tancs Renault, Vickers, T-26, T-27, Christie i els del tipus BT. (És ben sabut que els republicans no van comptar ni amb tancs Vickers ni Christie, com cita l’informe). Al Front Nord els republicans van fer servir tancs de fabricació espanyola (Fàbrica de Trubia), armats d’una sola metralladora de calibre 7,7 mm; tancs de poc valor tant pel que fa a la cuirassa com al moviment. Els carros lleugers estaven proveïts de motors de 8 cilindres i els pesats de motors de 12 cilindres.
Personal
Com que el personal estranger no n’hi havia prou per a les noves organitzacions de les seccions de tancs, els republicans es van veure obligats a reforçar el personal dedicat a la secció de tancs amb nous joves reclutes que van haver de ser instruïts superficialment, fins al punt que segons un testimoni , el període d’instrucció només durava dues setmanes i estava limitat a aprendre el maneig del tanc. Aquest fet encara que veritable, no havia de ser generalitzat, ja que només es referia als reclutes espanyols que en general, no ocupaven al tanc més que el lloc de servents del canó o metralladora, Pel que fa a l’ocupació dels russos , i això no només es referia a la secció de tancs sinó també a les altres especialitats, havia passat que aquest personal havia estat substituït gradualment pels espanyols sobretot en els llocs exercits per individus de tropa. D’altra banda, encara quedaven alguns oficials. El personal de tancs estranger era en general, segons l’informe, era txecoslovac, polonès, serbi, búlgar i algun altre d’una altra nacionalitat. El personal de tancs rus era en general emprat com a instructor a Archena i difícilment, o en circumstàncies difícils eren enviats al capdavant. No existien unitats de tancs exclusivament russes.
Impressió general
Al camp de batalla espanyol no obstant l’activa col·laboració amb la infanteria i altres armes, els antics tancs russos havien actuat en diverses batalles com a factor determinant. No obstant això, s’havia de fer notar que mancaven de tot factor favorable a l’atac, i d’altra banda, no tenia defenses reals contra tancs tals com barricades, mines, fosses, etc. Es podia pensar i deduir lògicament que en el cas de fer funcionar bé la defensa antitanc com en el cas del 13 d’octubre a Fuentes de Ebro en què van perdre 19 tancs, les pèrdues de material rus haguessin estat francament superiors. Les dues terceres parts dels carros caiguts a les nostres mans van ser posats fora de combat davant les nostres línies degut només a deficiències tècniques bé sigui de la conducció o bé de l’estat del material.
(Totes les imatges procedeixen de la Biblioteca Nacional de España)
