01 març La Bateria de costa de l’Ametlla de Mar (Tarragona)
La bateria de costa de l’Ametlla de Mar, coneguda com Les Fortificacions, dominava tot el Golf de Sant Jordi i es trobava a 2 km del poble de l’Ampolla pel nord de la costa i a uns 40 metres sobre el nivell del mar[1]. Era una obra per a bateria de quatre peces amb amplis soterranis, comunicats els uns amb els altres per grans galeries amb una amplada de 1,30 per 2,50 metres d’alçada, que també es comunicaven per departaments en quadres, tots revestits en formigó.Les galeries eren revestides de maons, amb bigues de ferro, encara que van quedar alguns trossos sense finalitzar.
A uns 150 metres d’aquesta posició existia una casa de maó i ciment, separat per un sol envà central, que comptava amb un espai per a la cuina amb quatre escales d’accés, trobant-se a uns 20 metres un lavabo i un urinari sent la seva construcció deciment i maó, en perfecte estat, ia uns 50 metres hi havia una altra casa igual a l’anterior.El camí d’accés al recinte militar se situava al primer revolt, amb la presència d’una caseta de control de vigilància que permetia l’accés o el denegava, i hi havia un segon control de barreres per a la identificació del personal situat a uns 50 metres a màdreta.Davant aquest segon control de barreres es trobava l’accés a les fortificacions mitjançant dues entrades que quedaven comunicades en direcció al refugi i bifurcades en direcció a la bateria de costa, per poder transportar els projectils des de la carretera sense ser vist, aprovisionant d’aquesta maneraels polvorins i les sales de recanvis.Les altres dues entrades estaven ubicades als extrems de la plataforma de tir que proveïen de munició els obusos.Les peces de la bateria eren obusos de bronze de 150 mm Model 1891, encara que la bateria només va arribar a disposar de dues peces d’aquest tipus, amb l’anellament corresponent on se sustentava la bateria.Darrere dels obusos hi havia dues portes que conduïen a un pou circular on es tirava la beina sobrant del projectil un cop s’havia obert foc, mentre que la plataforma de tir també comptava amb un sistema de drenatge excavat en trinxeres per evacuar les aigües pluvialsal mar.El complex interior servia com a refugi antiaeri davant d’un possible bombardeig, i al pla més elevat hi havia diferents pous de ventilació i cisternes de recaptació d’aigua de pluja.El lloc de comandament de la bateria costanera de l’Ametlla de Mar era una estructura rectangular ubicada estratègicament per controlar visualment el Golf de Sant Jordi i estava situada més al sud, mentre que a la cala situada al sud de la bateria, coneguda ambel nom de Port Olivet per ser un port natural, estava destinada a l’armament de petites embarcacions.
Sobre les peces artilleres que es van establir en aquest emplaçament, el març de 1937 hi havia quatre canons de 80 mm. Aquests van ser substituïts a l’octubre del mateix any per dos obusos de Bronze de 150 mm Model 1891. A principis de 1938 era el seu delegat Miguel Gómez Galdón, de la CNT, que també va ser delegat de la bateria de l’Ampolla mentre aquesta va estar operativa. Així mateix, era la 2a Bateria del Grup Mòbil Pesat i considerada com a destacada en aquest emplaçament. A partir del març de 1938 la bateria de l’Ametlla de Mar va passar a denominar-se 31a Bateria, comptant això si amb les mateixes dues peces. Tot i això, la bateria en qüestió va quedar suprimida el setembre del mateix any, quan les seves peces fossin traslladades a la costa de la província de Girona.
Obús de Bronze de 150 mm model 1891 amb els artillers de la bateria de l’Ametlla de Mar
FIGUERES FRASNEDO, Xavier. República i Guerra Civil a l’Ametlla de Mar. Tortosa: Ayuntamiento de l’Ametlla de Mar, 2002. Pág. 240.
[1] Respecte a la informació que es recull en aquest apartat, veure Estudi documental de la Bateria de Costa de l’Ametlla de Mar (Tarragona). Empresa Atics. 2008.
