01 maig La Posició defensiva de Lo Morinyol (Bellcaire d’Urgell), front del Segre
La Batalla d’Aragó, iniciada per les tropes revoltades el 9 de març de 1938, en va suposar l’entrada a Catalunya a principis d’abril. El front va quedar establert als rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, amb alguns caps de pont, com el de Balaguer. Aquesta ciutat va ser presa pels rebels després de diversos atacs sorpreses entre els dies 5 i 6 d’abril, i va arribar a capturar el dia 10 l’estratègic pont sobre el riu Segre. Els republicans van contraatacar entre els dies 12 i 15 d’abril però no van aconseguir ocupar el cap de pont, delimitant-se per tant el front a partir de diferents fortificacions defensives que van construir tots dos bàndols. A finals de maig, els republicans van tornar a intentar ocupar el cap de pont.
El 22 de maig de 1938, les forces republicanes van intentar trencar la línia defensiva franquista del cap de pont de Balaguer (Lleida). Lo Morinyol (cota 361), va ser conquerida aquest primer dia, sent el següent objectiu l’avenç des d’aquesta cota en direcció a la 347, mentre altres forces intentaven envoltar-la pel pla de l’Om, seguint la direcció cap a les posicions franquistes situades a la torre de la Serra i l’ermita de la Sentiu. No obstant, malgrat els intensos atacs duts a terme per les forces republicanes de la 72a Divisió davant les posicions defensives de la 54a Divisió rebel els dies 22, 23 i 24 de maig, no van poder trencar el front. D’aquesta manera, els republicans van patir moltes pèrdues, tant humanes com de material (10 carros T-26). A partir del dia 25, la intensitat de l’ofensiva va anar minvant fins que el dia 29 de maig l’Estat Major de l’Exèrcit republicà va donar l’ordre d’aturar l’ofensiva i tornar a les posicions inicials.
Lo Morinyol (cota 361)
Des de la zona del Morinyol (cota 361), les tropes rebels controlaven una àmplia zona que s’estenia, per l’esquerra, fins a la Sentiu de Sió i, per la dreta, començava la carretera de Balaguer a Tàrrega. Vicente Rojo, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de la República, es va marcar com a objectiu aquest lloc per eliminar el cap de pont de Balaguer. El 22 de maig de 1938, la infanteria de la 72a Divisió republicana, després d’un intens bombardeig de l’artilleria i l’aviació, va aconseguir conquerir aquesta posició, defensada per la 54a Divisió franquista, i també ocupar les cotes 328 i 347, encara que sense poder progressar molt més, quedant establert el front en aquest sector fins a finals de 1938.
Os deixem a continuació algunes fotografies d’aquesta posició:
