01 març La Bateria de Costa de Caldetes (Barcelona)
La bateria de costa coneguda com de Caldetes, en realitat es trobava situada al terme municipal d’Arenys de Mar, tot i que sempre ha existit una certa polèmica amb això, així que aquí l’anomenarem com a bateria de costa de Caldes de Estrac- Arenys de Mar.
Segons un croquis de l’emplaçament de la bateria, les peces estaven orientades en forma de rombe, estant la 1a peça més allunyada de la costa, a una distància de 36’50 metres de la 2a i a 27’50 metres de la tercera peça. Aquestes dues per la seva part distaven 32’50 metres i 31 metres respectivament amb la 4a peça; i entre la 2a i la 3a peça havia una distància de 34 metres. La 4a peça estava situada a uns 500 metres aproximadament de la carretera de França. Cada peça estava comunicada per una trinxera (menys la 2a i la 3a) tenint cadascuna d’aquestes els seus respectius emplaçaments per a recanvi de municions[1].
Plànol de la bateria de costa de Caldetes
Una font important d’informació sobre la bateria és troba en els diversos informes realitzats pels agents rebels i evadits al bàndol revoltat. Així por exemple, en base d’una informació d’un agent rebel amb data 21 de desembre de 1937, es deia que per mitjà d’una informació facilitada per un fugitiu de la zona republicana es podia precisar que la bateria de costa emplaçada a la Torre de els Encantats de Caldetes estava armada amb peces de 75 mm[2]. En canvi, el 4 de gener de 1938 un altre agent a servei dels revoltats informava que feia uns mesos que s’havien efectuat obres per a la instal·lació d’una bateria als voltants d’aquesta població, però no podia precisar si havien estat instal·lades les peces; tot i que per informacions anteriors ja se sabia que les peces eren de 75 mm[3].
En canvi, un informe d’un altre agent franquista amb data 20 de setembre de 1937, explicava d’una manera més completa com estava realitzada i composta la bateria de Caldes de Estrac[4]. Segons la nota de l’agent, aquesta bateria estava constituïda per 4 canons de bronze de 90 mm de finals de segle XIX i es trobaven emplaçats a la part superior del vessant de la muntanya, on al seu cim es trobava l’anomenada Torre dels Encantats , que estava situada a l’esquerra de la carretera general de França i entre el poble de Caldetes i el balneari Hotel Titus. Les esplanades de les peces eren circulars de 5 metres de diàmetre i la seva solera de terra estava a uns 0’70 metres per sota de el nivell del terreny, de manera que tenia forma de pou. La meitat de les mateixes, les de la banda mar, estava descoberta; mentre que l’altra meitat estava coberta per una solera de voltes amb biguetes que es recolzaven per una banda en un mur adossat al terreny, i per l’altre en una jàssera, que a la seva vegada es recolzava en uns pilars aixecats sobre el parapet en els extrems d’1 metre de diàmetre, paral·lel a la línia de la costa. Els recanvis d’aquesta bateria, un per cada peça, estaven enclavats en galeria a l’interior de la muntanya i seu accés tenia lloc directament des de les mateixes esplanades. A cada recanvi hi havia dos departaments, un per càrregues i altres per projectils, havent d’anar revestits totalment de fusta dels primers i amb només un entarimat els segons, sent la seva longitud de 1’50 metres i d’1 metre d’amplada. A la Torre dels Encantats estava establert l’observatori i el lloc de comandament, habilitant la resta de la torre per menjador, cuina, infermeria, farmaciola…; existint a més a més un barracons per allotjament de personal.
Sobre la dotació de la bateria, hi ha un informe d’un artiller de cognom Galindo de la CNT i datat el 6 de setembre de 1937, que dóna bon compte d’ella[5]. En aquest informe es deia que la bateria es trobava emplaçada entre els pobles de la comarca del Maresme de Caldes d’Estrac i Arenys de Mar, en un lloc conegut com La Torre dels Encantats. La bateria comptava amb tres canons marca Krupp de 90 mm construïts l’any 1856, tractant-se doncs de peces antigues; és a dir, imperfectes pel que fa a punteria i abast i rapidesa de tir.
Pel que fa a la dotació, es deia que estava formada per 35 artillers, 11 caps, 2 sergents, 1 brigada, 3 alferes (practicants), 3 tinents i 1 comissari polític. Sobre el tinent cap aquest era Antonio Carola Ysern. L’autor de l’informe deia que no havia pogut indagar a que organització política pertanyia, encara que donava unes dades molt específics sobre la seva persona. Així per exemple deia que era un militar que quan es va produir la revolta militar, es trobava retirat, dedicant-se a ensenyar la instrucció a Girona als soldats de quota. Va ser cridat pel Govern, presentant-se en la Caserna Salvochea, on va sortir d’allà per l’Aragó amb una bateria; i més tard va ser destinat a Costes. Quan el declarant va arribar a la bateria, aquesta es trobava en període d’organització, estant com a responsable l’anomenat tinent. Al principi era molt amable amb tots, no utilitzava galons i semblava un soldat més, trobant-se entre tots, menjant i bevent amb la resta de soldats i comptant sovint coses del front. En canvi, després dels Fets de Maig, va canviar la seva actitud, imposant la seva autoritat, sent molt altiu i mostrant-se agressiu segons amb qui. Des de llavors també, es passava llista tres vegades al dia, no dormint ni menjant amb la resta de soldats. Finalitzaven les informacions d’ell dient que la seva premsa favorita eren Treball i La Vanguardia.
Un altre tinent era Josep Salvia, mestre d’escola a Bellvís (Lleida) i pertanyent a la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (F.E.T.E.). Va ingressar a l’Escola de Guerra i va sortir amb la graduació de tinent. S’afegia que pertanyia al P.S.U.C., propagant sempre que podia les seves consignes i lector assidu de Treball; encara que no era tan agressiu com l’anterior tinent, però si bastant arbitrari.
El tercer tinent de la bateria era Antonio Piqué Berguedà. Es tractava d’un home molt educat i sobretot molt hàbil, tal com es deia en l’informe, afegint que no llegia cap premsa en presència de la resta, i només s’havia permès algun elogi a la Generalitat. Estava emprat en qualitat de escrivent a la Generalitat, suposant per l’autor de l’informe que pertanyeria a Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest tinent era el que gaudia de grans simpaties entre el personal, per ser el més educat, hàbil i intel·ligent; encara que el seu tracte havia canviat en els últims mesos amb els artillers.
Informació de situació de la bateria de costa de Caldetes
Sobre els alferes, es deia que Joaquin Montaner, alferes practicant no tenia criteri fix, era de l’últim que li parlava, encara que no li agradava ajuntar-se amb els superiors. Per conveniència pertanyia al P.S.U.C. L’altre alferes, Manuel Carreras, es va presentar voluntari en la Caserna Salvochea, partint amb la columna que va desembarcar a Mallorca. Al seu retorn, va ser destinat a la bateria de costa de Castelldefels i posteriorment a aquesta bateria. Segons l’informant, deia que aquest alferes simpatitzava amb la CNT però es trobava afiliat al P.S.U.C. degut segons ell al fet que no cobrava. De fet deia que una de les vegades va anar a reclamar el sou a Sanitat, on li van dir que si volia tenir la graduació que li corresponia i tenir la paga de tal, havia de deixar el seu nom i tornar al cap de dos dies. Quan va tornar li van donar el carnet del P.S.U.C., i al preguntar li van dir que ja tenia el que volia i que no es preocupés de res.
De l’únic brigada que hi havia a la dotació de la bateria la informació sobre ell no era molt bona. Es deia Rafael Bartolony i sent soldat de quota, va estudiar i va arribar a brigada de complement, arribant amb aquesta graduació a la bateria. Pertanyia a Estat Català i segons deia l’autor de l’informe, era tan dolent com covard, ja que quan s’albirava el Canarias o qualsevol avió rebel perdia el sentit. Un detall a tenir en compte, i més en aquestes dates, era que en un llibre seu se li havia trobat enganxada a la coberta una estampa de la Verge. Respecte a la tropa, l’informe deia que els sergents eren molt tractables i fins i tot es podien comptar amb ells en un moment determinat; més fins i tot per això que amb els caps. Entre els artillers però, la CNT gaudia de generals simpaties, encara que havia remarcar que hi havia dos afiliats a les Joventuts Socialistes i algun altre a la UGT; sent per això la premsa que es llegia amb més assiduïtat i era la preferida Solidaritat Obrera. Finalitzava l’informe dient que dins de la bateria es comptava amb força suficient perquè els partidaris de la CNT es fes amb ella si fes falta en qualsevol moment; afegint que hi havia un grup de 7 membres d’aquesta organització, però podent ser aquests més nombrosos en el moment precís.
Pel que fa a les peces d’artilleria, la bateria de Caldes d’Estrac-Arenys de Mar va estar formada en primer lloc per quatre canons de 75 mm Schneider, que van ser reemplaçats posteriorment a finals de 1937 per tres canons de bronze de 90 mm, formant la 3a Bateria del 2º Grup Mòbil; i sent el seu delegat Feliciano Treviño. A principis de 1938 va passar a denominar-se 6a Bateria i va abandonar el seu emplaçament el 12 de març de 1938 per integrar-se en l’Agrupació del major José Fernández Cañete per dirigir-se a al front d’Aragó.
[1] AGMAV, C.1159, Cp.9, D.3 /1.
[2] AGMAV, C.2257, Cp.6, D.1 /132.
[3] AGMAV, C.2257, Cp.6, D.1 /141.
[4] AGMAV, C.2257, Cp.6, D.1 /80-81.
[5] Fundación Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. (FELAL). Rollo 99.
