01 maig Les fortificacions litorals de l’Ampolla
Les primeres construccions defensives més sòlides que es van realitzar a Catalunya i de caràcter més permanent van ser les fortificacions relacionades amb la defensa de la costa, sobretot en resposta del bombardeig naval que va realitzar el creuer franquista Canarias el 30 d’octubre de 1936 a la badia de Roses. Aquest atac naval va provocar un pànic generalitzat a tota la costa catalana davant de la primera agressió que rebia la rereguarda catalana i sobretot per la possibilitat d’un desembarcament de tropes franquistes a qualsevol punt del litoral català.
La costa de l’Ampolla no va quedar al marge d’aquesta nova situació i aviat va començar la vigilància del seu litoral. A partir de l’atac del creuer Canarias a Roses, diversos grups de milicians van ser les primeres forces que es van destinar a vigilar la costa, creant-se a més a més observatoris així com construint-se posicions defensives com trinxeres i metralladores a més a més d’emplaçaments artillers.
Sobre aquestes posicions defensives que es van construir al litoral català, un informe d’un oficial anglès que a la primavera de 1937 va visitar totes les poblacions de la costa deia que la població de l’Ampolla és trobava encara més separada de la carretera que unia Barcelona i València que l’Ametlla de Mar, ja que el seu camí particular per arribar-hi tenia unes 7 milles de longitud[1]. El mateix oficial anglès recollia al seu informe que a la l’Ampolla tenia menys importància que l’Ametlla de Mar però, tot i així comptava amb algunes posicions defensives que es van construir al seu litoral com eren dos nius de metralladores i quatre trams de trinxeres.
Pel que fa referència als mapes republicans de defensa de costes, l’Ampolla havia de comptar amb les següents posicions:
- Niu de dues troneres amb un refugi i molt a prop, cap el sud, una trinxera de 80 metres.
- Dos nius de metralladora a cala Maria, comunicats per un petit camí cap a un refugi d’on sortia un camí que anava a la carretera, desviant-se cap al sud per anar a parar a una trinxera de 40 metres.
- Dos nius de metralladores situats al port de la localitat, sent una posició molt semblant a l’anterior, i consistent aquesta en dos nius comunicats amb un petit camí cap a un refugi on sortia un camí que anava a la carretera; mentre que al sud del refugi i davant de la costa hi havia una trinxera de 40 metres però sense connexió amb el refugi.
- Dos nius de metralladores a la mateixa platja de l’Ampolla, cadascun d’ells amb dues troneres i un refugi, però sense estar comunicats entre ells.
D’una altra banda i segons informacions d’agents franquistes, és construiria un niu per a dues metralladores a la punta del Morro de Gos; un niu senzill a la cala Mosca i un altre per a dues metralladores al port de l’Ampolla.
En canvi, un inventari realitzat per l’exèrcit durant els anys 40 assenyalaven dues posicions defensives[2]. La primera era un niu de metralladores situat al lloc denominat La Dubo, ubicat a la part nord de la costa i a uns 400 metres del poble; mentre que la segona posició era un niu doble de metralladores emplaçat al lloc anomenat com Rosa de Comandina, a la part sud, a 400 metres del poble i a 600 metres de la carretera general i enclavats a la mateixa costa. El niu de la primera posició estava construït de formigó i roca de costa i els seus paraments es trobaven camuflats amb maçoneria irregular en sec, sent la seva planta rectangular amb espitllera frontal i lateral. En canvi, el niu doble de metralladores estava construït de formigó i cadascun d’ells tenia una planta rectangular, amb testers semicirculars i una espitllera frontal i dues laterals, creuant els focs entre si. Es distanciaven un de l’altre uns 30 metres però es comunicaven per galeries subterrànies de 2 metres d’altura per 1,50 d’ample, existint un dipòsit al centre de la galeria que no tenia sostre, així com en alguns trams de l’anomenada galeria.
Des de la població de l’Ampolla es podia veure la punta del Fangar, l’extremitat nord del Delta de l’Ebre i que tenia la seva extremitat sud a la punta de la Banya, comprenent una distància de més de 40 milles. Tal i com descrivia l’oficial anglès al seu informe, l’Ebre era un riu que arrossegava gran quantitat de fang procedent de la descomposició de les terres argiloses que travessava durant el seu llarg curs. Aquestes matèries terroses s’anaven dipositant a l’estuari, motiu pel qual el delta avançava mar endins any rere any. Tota la gran extensió de terreny que comprenia l’anomenat delta estava creuada per múltiples canals de regadiu, ja que tot el terreny estava dedicat al cultiu d’arròs i quan es feia la recol·lecció, els homes es veien obligats a transportar a coll la collita durant llargues distàncies perquè els carros no podien arribar als camps. Amb aquesta descripció realitzada per l’oficial anglès quedava ben clar que era completament impossible realitzar un desembarcament al mateix Delta de l’Ebre.
Posteriorment, més entrada la guerra i a partir de que l’exèrcit franquista arribés al mar per Vinaròs l’abril de 1938 i precisament també per evitar també qualsevol desembarcament de tropes franquistes es va fortificar el Delta de l’Ebre. En aquest cas es va fortificar la línia que va des d’Amposta fins a l’Ampolla per la 1ª i 2ª Companyia del Batalló de Sapadors del Vè Cos d’Exèrcit, manat pel tinent coronel Enrique Líster. D’aquesta manera des de l’Ampolla i en direcció cap a Camarles es van construir un total de 10 casamates, totes del mateix tipus, d’estructura quadrada (aproximadament de 4 metres d’ample per altres 4 metres de llargada), amb una o dos espitlleres per on obrir foc i una sola entrada. D’aquesta manera es protegia tota la franja que quedava desprotegida provinent des del Delta de l’Ebre fins a Amposta, per si l’enemic volia fer cap intent d’ofensiva per aquest sector un cop els nacionals s’havien establert al sud de l’Ebre a partir de l’ofensiva realitzada a l’Aragó al març de 1938 i que havia provocat l’aïllament de Catalunya de la resta del territori republicà.
Mapa de les posicions
Cal afegir com a punt final que totes aquestes fortificacions realitzades alhora de contenir un hipotètic desembarcament de tropes franquistes al litoral de l’Ampolla mai es va realitzar, de fet, no es va realitzar cap operació de desembarcament a cap lloc de la costa catalana durant tota la guerra, tot i que si que van existir diferents plans per realitzar-los, com va ser el cas del 12 de gener de 1939 a les platges de l’Hospitalet de l’Infant o del 4 de febrer prop de Palamós, tot i que cap d’elles es va portar a terme.
[1] AGMAV. Caixa 2451. Carpeta 1. Document 54.
[2] CLARA, Josep, Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939). Col·lecció Camí Ral, núm 35. Barcelona. Rafael Dalmau Editor. 2012.
