15 oct. Les armes antiaèries de l’Exèrcit Popular de la República
D’entre les armes antiaèries aquestes es podien dividir en dos tipus: les bateries d’artilleria antiaèries, amb una gran potència de foc; i els antiaeris lleugers, com metralladores i canons petits que tenien com a principals objectius la dissuasió dels metrallaments aeris i dels atacs a baixa altura. Aquestes últimes tenien una major mobilitat tot i que solien estar situades en construccions elevades. Entre les seves tasques destacaven diferents funcions de protecció, tant d’edificis cèntrics i seus oficials, així com de fàbriques i centrals d’energia o nuclis de comunicació, o de les pròpies bateries de canons, tant de costa com antiaèries. Però el que tenia en comú aquests dos tipus d’armament es que quasi en la seva totalitat la República les va haver d’importar (a l’inici del conflicte l’únic canó de campanya antiaeri reglamentari era el canó Skoda de 76,5 mm Model 1919), sent la U.R.S.S. el principal proveïdor.
Canó antiaeri Vickers 105 mm
Segons unes informacions d’agents franquistes a principis de 1938, a Catalunya existien principalment tres tipus de canons antiaeris: el canó model Lander 1914 de 76,2 mm; el canó model 1931 del mateix calibre (tots dos d’origen rus); i el canó Vickers de 105 mm d’origen anglès. Segons aquestes informacions, el canó model Lander 1914 (rus) de calibre 76,2 mm amb granada de metralla i tir directe comptava amb una punteria per mitjà de goniòmetre, amb tub d’elevació de 60º i abast de 6.000 metres; tractant-se de material antiquat amb un tancament deficient per acer defectuós.
Per la seva part, el canó Model 1931 (rus) calibre també de 76,2 amb granada de metralla, destacava la seva direcció de tir per telèmetre, podia funcionar també per punteria directa i comptava amb un tub d’elevació de 89º i un abast de 9.000 metres.
Canó rus de 76,2 mm
Per últim, el canó Vickers de 105 mm de calibre, construït a Reinosa (Cantabria), disparava granada trencadora, i comptava amb direcció de tir per telèmetre i aparell de balística. També s’informava a la mateixa nota que a la resta d’Espanya republicana hi havia alguns canons Skoda i alguns altres models que es desconeixien.
Canó Vickers de 105 mm
Referents a les metralladores antiaèries, la principal era la suïssa Oerlikon, de la que existien dos tipus: una amb un sol tub i altre amb dos tubs sincronitzats però que diferien molt poc una de l’altre, ja que solament canviava la punteria, que en la de dos tubs anava amb goniòmetre i l’altre era per mitjà d’una alça semblant a la de la metralladora Hotchkiss calibre 20 mm. El tir de la metralladora Oerlikon era per mitjà de pedal, amb un abast 2.500 a 3.000 metres i segons l’agent franquista havien donat més resultat com anti-tanc que com antiaèria.
Les metralladores antiaèries es van utilitzar en un nombre més elevat que les bateries de canons en la defensa antiaèria, i eren molt més barates d’adquirir i de transportar, amb un elevat valor militar per la seva potència de foc degut a l’avantatge de la seva mobilitat, gràcies al ràpid desplaçament que aquestes oferien ja que podien canviar constantment de posició i només eren servides per un total de cinc homes com a màxim. L’anomenada metralladora Oerlikon de 20 mm, de fabricació suïssa és va converti a més a més en l’arma de defensa antiaèria més utilitzada pels republicans.
Metralladora antiaèria Oerlikon
Sobre la classificació de les bateries també s’informava en un altre nota dels agents franquistes. En aquesta es deia que una bateria indicada per una sola xifra representava que eren canons Vickers de 105 mm; si eren dos xifres començant per la unitat, representava un canó rus modern de 76,2 mm i del any 1931 reformades; i en aquest mateix cas, però començant pel número 2 suposava material rus del any 1914, en molt mal estat i del mateix calibre de 76,2 mm. En canvi si la quantitat era de tres xifres, començant pel número 5, volia dir que les bateries eren metralladores Oerlikon i de 20 mm de calibre, mentre que si començaven pel nº4, és suposava que es tractava de material Skoda.
Metralladora antiaèria Oerlikon
En total, entre canons i metralladores antiaèries, els republicans van importar un total de 355 peces de 9 models i cinc calibres diferents, resultant unes 210 peces del tipus Oerlikon de 20 mm. Però tot i les importacions que va realitzar el bàndol republicà d’armes antiaèries, aquest va continuar amb el greu problema de la manca de defensa antiaèria al seu territori
