15 abr. L’operació de les Brigades Internacionals a Segura de los Baños (Terol)
El 14 de febrer de 1938 va ser donada l’ordre a la 15 Brigada Internacional per a una operació militar que s’havia de realitzar al llarg del front de Segura de Baños (Terol). Aquesta era una operació final amb l’objectiu de salvar Terol, ja que estava en greu perill, ja que els rebels amenaçaven la seguretat de la ciutat. De fet, si aquesta operació tenia èxit, els rebels haurien de retirar tropes de la ciutat per protegir la seva rereguarda, forçant llavors la lluita en qualsevol altre sector.
Internacional de la Brigada Mackenzie-Papineau a les trinxeres de Segura de Baños
Segons el pla, havia d’avançar la 34 Divisió en direcció a Torrecilla del Rebollar-Barrachina i tallar la carretera des de Caminreal a Portalrubio. La 35 Divisió havia d’ocupar la zona Atalaya, Sierra Pedregosa, les altures al nord-est de Vivel del Rio i la població mateixa. Al sud havia d’operar la 70 Divisió. La 15 Brigada Internacional tenia la missió d’ocupar la Atalaya i Sierra Pedregosa, i després avançar en direcció sud i est. A la nit de el 14 de febrer van sorgir infinitats de fogueres a la 68 Brigada, considerant els oficials de la mateixa que constituïen un perill per a l’esdevenir de l’operació.
Posicions rebels al sector Vivel del Río-Torrecilla del Rebollar
L’Assalt del Batalló Mackenzie-Papineau
A les 05.30 hores de el dia 15 de febrer va començar l’assalt del Batalló Mackenzie-Papineau. El seu objectiu era la fortalesa de Atalaya, que dominava en una carena que es podia arribar només per unes inclinacions de pedra soltes. Els rebels no sabien ni esperaven l’atac, fins a uns minuts abans que els homes de la Mac-Pap van atacar i van prendre les primeres posicions. El Batalló va mantenir silenci des del moment que va deixar el poble de la seva partida fins que van ser tallats els filats enemics i l’assalt mateix va començar. Dues Companyies van atacar, les altres dues van donar foc de cobertura. Els homes es van arrossegar amb cura al voltant del cim i després gradualment, fins que es van aproximar prou, i van començar assaltar la posició, llançant bombes de mà al mateix temps, prenent a l’enemic per sorpresa. A causa de la foscor i la disciplina amb què va operar el Batalló, la batalla va acabar en 30 minuts, fent a més a més un total de 29 presoners. El comissari de l’45 Divisió, Wladyslaw Stopczyk, va escriure el següent en el número 8 de la publicació Voluntari de la Llibertat:
“Vam ser ordenats d’actuar en el sector de Segura dels Baños. Unes hores abans que comencés les operacions, vaig assistir a una reunió de l’Estat Major. El Comissari dóna l’informe (Dave Doran). Parla breu, i cada paraula és plena de confiança i responsabilitat. Diu el Comissari: “Els Batallons estan disposats per a la batalla. Els oficials i comissaris estan parlant amb els homes. Els nostres camarades estan ansiosos i disposats a obeir les ordres dels seus superiors, en els quals tenen completa confiança. Tots els serveis de socors tenen prou material i equipatge necessari. Treballarem bé “.
“Durant la nit la Brigada entra en acció. En la foscor els homes avancen uns quilòmetres cap a l’enemic. S’arrosseguen cap a l’enemic tota la nit. Abans que es faci de dia, els soldats del Batalló Mac-Pap són els primers a començar les operacions. Assalten les trinxeres amb la rapidesa del llampec. L’enemic sorprès, es rendeix de seguida. A l’alba, la bandera del Batalló Mackenzie-Papineau es veia onejant del cim de la carena conquerida “.
”
Internacionals de la Brigada Mackenzie-Papineau a les trinxeres de Segura de Baños
L’Assalt dels Batallons 58 i 59
El Batalló Lincoln i el Batalló Espanyol van seguir als Mac-Paps i van venir darrere de Atalaya sota la foscor i es van preparar per assaltar les posicions de Sierra Pedregosa a l’esquerra. Aquest atac es va realitzar després de l’alba. Naturalment en aquestes operacions, tallar els filats era el treball més difícil, i el primer a realitzar-ho va ser un espanyol.
Les posicions van ser conquerides a les 17:00 hores, agafant més de 90 presoners i 13 metralladores, tot i que aquesta operació era més difícil de fer que l’anterior de la Atalaya.
Internacionals de la Brigada Mackenzie-Papineau a les trinxeres de Segura de Baños
Del mateix article de Stopczyk, transcrivim el següent:
“El Batalló Lincoln va ser assenyalat de prendre una virtual fortalesa també situada en un cim. Era important capturar aquesta muntanya per assegurar l’avançament de les nostres Brigades. Els homes de la Lincoln comencen a complir la seva missió. Sóc testimoni de tota l’operació. A l’hora del dinar nostra artilleria comença amb un foc d’artilleria ferotge. Els feixistes responen als nostres canons. Després la música dels morters comença. Quan els canons són silenciats en diverses ocasions els Lincoln s’infiltren cap a l’enemic. Amb cura i coratge avancen. Des dels nostres lloc vèiem l’escena de la batalla tan clarament com un és mira el palmell de la mà. Vèiem el moviment de cada soldat i confessem que és una de les més rares escenes de la guerra. La destresa amb que el Batalló es comporta en la batalla indica que cada soldat sap bé el que fa. Cada un d’ells sap aprofitar-se de cada pedra, branca, arbre i particulars de el terreny. El Comandant del Batalló dirigeix l’operació brillantment. Tots dos, els oficials i els homes, demostren una habilitat superba de tècnica militar. Necessiten una hora i mitja per complir les seves operacions. Actuen amb audàcia i enginy. Després que arriben a les posicions enemigues, comencen a tancar-los. Arriben tan a prop que poden començar a llençar granades de mà a les trinxeres enemigues. L’enemic obre foc. Els camarades prenen tan bones avantatges del terreny que encara tiren granades a les posicions enemigues; mentre que l’enemic no sap qui ho està fent. Una escena que mai s’oblidarà: malgrat un foc de metralladora nodrida, uns camarades pel seu propi compte salten a tallar els filats. Això es fa per facilitar l’atac final pel Batalló contra les forces de l’enemic. Del flanc esquerre un grup de voluntaris es llancen amb granades de mà. Un grup enrere no permet a l’enemic retirar-se. D’aquesta manera, l’enemic està confós i rodejat pel brau Batalló Lincoln. Quan les tropes de xoc acaben el seu treball de desmoralitzar l’enemic, l’assalt final i decisiu es fa. Amb un crit de victòria, els camarades ataquen ràpidament i salten a les trinxeres feixistes i forcen a l’enemic a rendir-se. Al cim de la serra oneja la bandera orgullosa del Batalló Lincoln de la 15 Brigada Internacional”.
El Batalló va tenir quatre ferits i va capturar més de 100 soldats, entre els quals es trobava algun oficial. La nit següent el Batalló Anglès va ser manat a posicions a la dreta dels Mac-Paps, però després va ser manat a ocupar posicions a l’esquerra de la Lincoln. Des d’aquí van enviar una Companyia per avançar en direcció sud al llarg del turó. La Companyia va trobar que els rebels estaven fent un moviment de cèrcol, protagonitzats per dos Banderes; així que de seguida la Companyia Internacional va prendre posicions cara a elles. Els rebels van atacar però van ser rebutjats i dispersats en el moment que va arribar el 59 Batalló. De fet se’ls va deixar avançar fins acostar-se a 200 metres, moment en el qual es va obrir foc amb les metralladores, destruint la força rebel. Més de 100 soldats del bàndol revoltat van quedar en el terreny, entre ells un capità i dos alferes. El Comissari del Batalló va fer informe del combat dient que els soldats republicans van mostrar en cada moment d’aquesta batalla un esplèndid esperit combatiu. D’una altra banda, el capità Alexander del Batalló Anglès va ser ferit en aquesta operació.
Posteriorment, un intent dels revoltats per contraatacar va ser acompanyat per un foc d’artilleria i d’aviació molt fort. Però, per motiu que els Internacionals van construir fortificacions ben fetes, les baixes de la Brigada no van ser severes.
Vista des de les posicions de Segura de Baños
Durant l’operació, la 15 Brigada va ser visitada per Iglesias, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Maniobra, qui va elogiar la Brigada per part de la XXI Cos d’Exèrcit per l’operació de Atalaya i Sierra Pedregosa.
En l’ordre de la Divisió per al dia 16 de febrer, es va donar compte el següent: “Gràcies a la bona preparació i organització del combat i la moral elevada de les tropes, la 15 Brigada ha ocupat durant el dia 15 les posicions enemigues de Atalaya i Sierra Pedregosa, agafant més de 120 presoners de l’201 Batalló, 30 presoners del Regiment de Saragossa i material de guerra”.
No obstant això, la 34 Divisió no va complir la missió que li havia estat encomanada, igual que la 70 Divisió. Per conseqüència va ser donada per finalitzada l’operació a Segura de Baños sense que haguessin de ser retirades importants forces enemigues de Terol.
