01 jul. L’atac del submarí Ferraris al vapor Navarra en aigües d’Altafulla (Tarragona)
El submarí italià Ferraris[1], va ser un dels diferents submarins italians que van actuar per la costa catalana entre finals de 1936 i principis de 1937. Comandat pel capità de corbeta Primo Longobardo, és va fer a la mar des de la base de Nàpols el 2 de febrer per patrullar la zona costera situada entre Vilanova i la Geltrú i Vinaròs, centrant la seva actuació a la costa tarragonina on va arribar pels volts del dia 4. La seva acció més destacada va ser l’atac al vapor Navarra el dia 8 de febrer. Aquell dia el submarí italià Ferraris és trobava davant les costes de Tarragona, i el seu comandant va decidir anar cap al Cap Gros per intentar interceptar el tràfic marítim amb destinació a Tarragona Sobre les 16:00 hores, quan justament va arribar el submarí a aquest punt, va poder observar per llevant un mercant que navegava enganxat a la costa, sense bandera però amb el seu nom molt visible, podent-se llegir Navarra. Immediatament el Ferraris va preparar els tubs i va disparar dos torpedes. Moments després del llançament, el mercant es va dirigir a tota velocitat a estribord arrumbant cap a la platja fins quedar varat a la sorra, arriant la tripulació del vapor un vaixell salvavides per poder arribar a la costa. Aquest fet va poder ser observat pel comandant del submarí, que suposava que un dels dos torpedes havia fet blanc al vaixell, però al no haver escoltat cap explosió i degut haver-li donat temps al vapor de varar sense apreciables senyals d’enfonsar-se, faria que el comandant ordenés llençar un tercer torpede contra el Navarra, escoltant-se aquest cop clarament una explosió, i podent-se observar que aquest havia produït una gran bretxa al casc, a proa del pont. Després d’aquesta acció, el submarí va continuar per aigües tarragonines fins al 15 de febrer de 1937, dia en que va rebre l’ordre de tornar a la seva base italiana.
Submarí Ferraris
En quant al torpedinament del vapor Navarra, són de gran interès els informes que van realitzar les autoritats republicanes sobre l’agressió en qüestió. Aquella mateixa tarda a les 19:00 hores, a la Comissaria Militar de Tarragona va comparèixer José Deltell Lloret, capità del vapor mercant Navarra, (matrícula de Sevilla, de la Flota Hijo de R.A. Ramos de Barcelona) per declarar els fets de l’agressió soferta[1]. El capità va informar a les autoritats republicanes que el vapor es dirigia de Barcelona a València portant 730 tones de càrrega diversa i havia decidit entrar al port de Tarragona per passar la nit i continuar al dia següent la travessa, sent la composició de la tripulació del vapor consistent en trenta tres tripulants i quatre Delegats del Front Popular francès. Segons aquesta declaració del capità, l’agressió soferta pel Navarra va ocórrer entre les 15:30 i les 16:00 hores del mateix dia al trobar-se davant la platja d’Altafulla i en el moment de l’atac, la tripulació es va donar compte de que s’havia llençat un torpede contra el vaixell, on justament al moment era llançat un altre torpede. Encara es dispararia un tercer torpede que van poder sortejar fent maniobrar el vaixell i als pocs minuts un quart torpede[2], que seria el que faria blanc a la proa del Navarra, causant-li importants avaries. El capità al veure que l’agressió es repetia va decidir embarrancar el vaixell davant la platja d’Altafulla, precisament al mateix moment que el quart torpede llençat feia blanc al vaixell. Al donar-se compte d’aquesta agressió la tripulació va llençar un iot salvavides al mar llançant-se ells mateixos a l’aigua però un d’ells, el responsable de l’expedició, el francès Marcel Basset, es va ofegar. Sobre les víctimes, en el moment de fer la declaració el capità, sabia que hi havia varis tripulants que havien soferts diverses ferides però desconeixia quants eren i quin els seus noms. Segons la relació del Capità, el carregament que portava corresponia a un enviament del Front Popular de Marsella, destinat a Alacant i composta la càrrega per camions, roba, aliments i armes. Per finalitzar la seva declaració, el capità es lamentava de no haver pogut descarregar al port de Barcelona i de que no s’hagués donat al vaixell cap escorta ni cap protecció.
Sobre les víctimes, en el moment de fer la declaració el capità, sabia que hi havia varis tripulants que havien soferts diverses ferides però desconeixia quants eren i quin els seus noms. Segons la relació del Capità, el carregament que portava corresponia a un enviament del Front Popular de Marsella, destinat a Alacant i composta la càrrega per camions, roba, aliments i armes. Per finalitzar la seva declaració, el capità es lamentava de no haver pogut descarregar al port de Barcelona i de que no s’hagués donat al vaixell cap escorta ni cap protecció.
Per ampliar aquesta informació realitzada pel capità del Navarra, també va declarar el radiotelegrafista del vaixell, Ricardo Bernabeu Bernabeu, que declararia que una hora abans de ser el vaixell atacat, va llençar repetidament el S.O.S. a través de radiotelegrafia per espai de tres quarts d’hora, just el temps que van durar les maniobres realitzades pel vaixell amb l’objectiu d’evitar que fos tocat pels torpedes i solament es va suspendre la crida en el precís moment que es va trencar l’antena. També feia constar a la seva declaració que va establir comunicació amb Barcelona Radio des de que va començar la trucada fins que aquesta va haver de ser suspesa pel trencament de l’antena a causa de l’explosió del torpede amb la proa del vaixell.
La relació de tripulants ferits o contusionats que després de ser atesos pel metge d’Altafulla van ser evacuats a l’Hospital de Tarragona comprenia un Oficial de Màquines, tres mariners, tres fogoners i un cambrer. Tots presentaven símptomes d’asfíxia i van ser evacuats a l’Hospital de Tarragona.
Llista dels tripulants del vapor Navarra que van ser atesos pel metge d’Altafulla.
- Eladio Torres Illescas: 61 anys, domiciliat c/Sant Antonio Abad 25, 3er. Valdes Sto. Domingo (Toledo)
- Manuel Abad Paz (Calderetero): 27 anys d’edat, natural de Puebla de Caramiñol (A Corunya) Casat, la seva esposa vivia a Barcelona c/Conde de Asalto 132, 5e 2ª.
- Pedro Oliveira Portes (Mariner): 26 anys, natural de Puente Graus (A Corunya). Casat, la seva esposa vivia al poble indicat.
- Francisco Tiesco Lozano (Mariner): 30 anys, natural de Isla Cristina (Huelva), solter.
- Juan Soriano Baldó: 33 anys, natural de Vilajoiosa (Alacant), casat, vivia a Grau i Torres, Barcelona.
- Fernando Navas Rodríguez (Fogoner). 54 anys, natural de Màlaga. Casat.
- Luciano Gual (Maquinista). 31 anys, casat. Natural de Palma de Mallorca.
- José García Pereira (Palero) 31 anys, natural de Rondones (Pontevedra).
- Bonifacio Martínez Montserrat (cambrer del vaixell). 30 anys, solter, natural de Palma de Mallorca.
- Marcel Basset, mort. Solter, amb domicili a Alfred Muset, Marsella
El Navarra
Aquestes declaracions es podien contrastar amb l’informe realitzat per la Comissaria Militar de Defensa situada a Tarragona, lloc també on es van realitzar aquestes dues declaracions abans comentades[4]. L’informe explicava que les 15:10 hores es comunicava des d’Altafulla, corresponent al Sector Columna Medrano-Costa, que davant el Castell de Tamarit, entre Punta La Mora i el Cap Gros es veia maniobrar un vaixell que es dirigia a Tarragona. Els guaites suposaren que l’anomenat vapor era atacat per un submarí i avisaran amb l’objecte de que es disposés la defensa del vaixell, comunicant l’acció a l’instant a la Comissaria Militar de Defensa de Tarragona. Aquesta, a les 15:20 hores trucava al Camp d’Aviació Militar de Reus, demanant que sortís un avió per donar escorta i protecció al vaixell però al no aparèixer cap avió, a les 15:50 hores repetiria novament la mateixa trucada per haver telefonat altre cop Altafulla insistint en la seva petició. A les 16:00 hores una nova informació des d’Altafulla reflectia que el vaixell es trobava embarrancat davant la platja degut a que un submarí l’havia llençat varis torpedes, havent assolit la seva proa un d’ells i la tripulació s’havia llençat al mar havent resultat mort un d’ells. Des de la Comissaria Militar de Defensa de Tarragona es van traslladar els Comissaris de la Generalitat Polític Jaume Ford i Francisco Oliva a la platja d’Altafulla, on es va disposar de tot el necessari per atendre als tripulants i recollir la persona que havia perdut la vida ofegada. Igualment a la Comissaria també es va atendre als tripulants, facilitant-los assistència mèdica, hostalatge i vestimenta i més tard, cap a les sis de la tarda, un aparell d’aviació pertanyent al camp d’Aviació de Reus exploraria el lloc on es trobava el Navarra. Durant la nit va prestar servei de vigilància a la costa el Destacament de la Columna Medrano, ja que requerida la Guàrdia Nacional Republicana de Salou perquè prestés servei de vigilància a la platja d’Altafulla, el seu responsable va advertir que en cas de presentar-se gent del poble amb intenció d’apoderar-se de les armes que portava el Navarra, ells no s’oposarien fet que provocaria que les autoritats no volgueren córrer riscos i encarregarien la vigilància als milicians del Destacament de la Columna Medrano que segons comunicaren una vegada acabat el servei, no va ocórrer cap incidència durant la nit. També van ser comunicats detalls del torpedinament a la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya, indicant que s’havia donat ordre al Camp d’Aviació Militar de Reus perquè a primeres hores de la matinada del dia 9 s’efectués un servei de vigilància i reconeixement en les proximitats del lloc on es trobava el vapor Navarra, fins l’arribada d’un remolcador que escortat per un hidroavió, sortiria a primeres hores del port de Barcelona.
El Navarra
En quant a la premsa republicana, La Vanguardia publicava en un lloc no massa destacat entre les seves planes la notícia de l’atac al Navarra sota el titular Un vaixell torpedenijat pels pirates[5]. L’article començava excusant-se de no haver pogut informar abans per causes alienes al diari (l’atac al Navarra es va fer el diumenge 8, els dilluns com a norma general La Vanguardia no treia cap edició, per tant no es va poder informar del succés fins el dimarts 10). La notícia informava de l’atac al vapor Navarra a l’alçada de Torredembarra per part d’un submarí, destacant que l’acció va ser realitzada sense que precedís cap avís, disparant el submarí tres torpedes, un dels quals faria blanc a l’alçada de la caixa de cadenes per sobre de la línia de flotació del vaixell. El capità es va donar compte de la presència del submarí i va posar direcció a la platja a tota màquina navegant en zig-zag. D’aquesta manera va poder esquivar els dos primers dispars, però no en canvi l’últim, que el va assolir quan el vaixell arribava a la sorra, sent per aquest motiu perquè es va poder permetre salvar a la tripulació i bona part de la càrrega. L’article també informava que la càrrega era només d’aliments, una dada no certa ja que transportava armes també, entre d’altre tipus de mercaderies i explicava que havia sortit del port de Barcelona el remolcador Montcabrer per salvar el Navarra. Relacionat amb l’afer del Navarra, el dia 13 de febrer arribava a Barcelona el diputat comunista francès Jean Cristofol, nomenat pel Comitè de Solidaritat i Ajuda al Poble Espanyol per esbrinar tot allò relacionat amb el cas del Navarra, i per aquest motiu es traslladaria posteriorment a Tarragona. Segons aquest diputat francès, pensava com molta gent, que es tractava d’un assumpte molt greu i es basava en les afirmacions de la tripulació que identificaven el submarí com alemany tot i que encara quedava aclarir la nacionalitat del submergible. Lamentava però la pèrdua del seu company Marcel Basset, cap de la Delegació portadora del carregament que segons Jean Cristofol era totalment integrada per queviures i medicaments, amb destí a les dones i nens espanyols[6].
Diari Més 6/01/2016
A mode de resum, des del seu inici, tot feia preveure que el Navarra no podria completar la missió que se l’havia encomanat. El vapor havia sortit del port francès de Marsella el dia 8, però dos dies abans havia patit un sabotatge que va provocar un incendi al vaixell en un moment de descuit de la vigilància a bord que afortunadament pels interessos republicans va poder ser dominat, continuant així amb els terminis previstos per realitzar l’expedició. Després no va poder descarregar la càrrega a Barcelona tal i com el capità del vaixell volia i per últim, acabaria sent torpedinat per un submarí i mort l’organitzador del viatge, el francès Marcel Basset. Aquest seria traslladat a Barcelona, conduït per membres del Socors Roig Internacional i el seu cadàver exposat al local del PSUC, abans del seu trasllat a Marsella. Respecte al vaixell i al seu carregament es va intentar salvar-lo fins a l’últim moment i per aquest mateix motiu es va traslladar el remolcador Montcabrer des de Barcelona a Altafulla per intentar treure de la varada al Navarra però al comprovar que no era possible l’operació degut a les destrosses existents al casc, el projecte de reflotar-lo i remolcar-lo a port segur va quedar abandonat, i es va prendre la decisió de descarregar tot el material que es pogués extreure de les bodegues. La seva descàrrega començaria al migdia del 10 de febrer, solament dos dies després d’haver estat torpedinat i per desenvolupar aquesta tasca es va utilitzar cinc barques de pesca de Tarragona, una gavarra i un pontó de la Junta d’Obres del Port. El material descarregat va ser dipositat al tinglat del moll Paral·lel del port de Tarragona, fent-se càrrec del mateix un delegat anomenat pel Ministeri de Marina i Aire, una dada que seria força reveladora de l’entitat del carregament transportat pel vaixell, o sigui armes i no solament medicaments o aliments com va voler fer comprendre el diputat comunista Jean Cristofol o la mateixa premsa republicana com La Vanguardia. És interessant l’aportació de testimonis que van intervenir a la descàrrega del material que destacaven, a part de la gran quantitat de roba confeccionada i de queviures, abundant material militar, com camions, caretes antigàs, fusells en caixes amb retolació francesa, algunes pistoles i maquinària per muntar un taller d’encartutxat, així com gran quantitat de rotllos de filferro llis de poc diàmetre. La descàrrega de les mercaderies que havien pogut ser recuperades es donava per finalitzada el dia 20 de febrer i el vaixell va quedar totalment abandonat, patint els rigors del temps i de la mar que el van anar desmantellant poc a poc. Al finalitzar la guerra, la Comissió de Salvament de Vaixells de l’Armada, que va realitzar una gran tasca reflotant moltes de les unitats que eren susceptibles de ser novament utilitzades, va descartar la possibilitat de fer-ho amb el Navarra degut al seu mal estat i va ser desballestat.
Diari Més 6/01/2016[1] El Ferraris era un submarí de gran autonomia que desplaçava entre 985/1259 tones, posat en servei el 1935 i pertanyent al 3er Grup de Messina. En total va restar 16 dies de missió, dividits en 140 hores en superfície i 149 hores en immersió. BARGONI, Franco, La participación naval italiana en la Guerra Civil Española. 1995. Pàg 237-238.
[2] GONZÁLEZ HUIX, Francisco, El torpedamiento del vapor Navarra en aguas de Altafulla durante la Guerra Civil, Estudis Altafullencs, número 12, 1988.
[3] En realitat el submarí va llençar tres torpedes i no quatre, tal i com va explicar el capità a la seva declaració.
[4] GONZÁLEZ HUIX, Francisco, El puerto y la mar de Tarragona. Tarragona. 1990. Pàg. 114.
[5] La Vanguardia, 10 de febrer de 1937.
[6] La Vanguardia, 13 de febrer de 1937.
