L’ATAC AL VAIXELL MERCANT VILLAMANRIQUE A TOSSA DE MAR

01 oct. L’ATAC AL VAIXELL MERCANT VILLAMANRIQUE A TOSSA DE MAR

La nit del 22 al 23 d’octubre de 1937 un He-59 de l’AS/88 de la Legió Còndor va atacar el vaixell mercant Villamanrique que feia el trajecte Barcelona-Marsella, a prop de Tossa de Mar. L’atac va fer embarrancar el vaixell a la Cala Vallpresona, cala que separa el terme municipal de Tossa de Mar amb Santa Cristina d’Aro; per posteriorment ser atacat repetidament per l’aviació, que finalment el va inutilitzar.

El Villamanrique era un vaixell de càrrega de la companyia Suardiaz, de Gijón (Astúries), que va ser construït a les Drassanes Grangemouth and Greenock Dockyard Company Limited a Grangemouth (Escòcia) l’any 1902. Va ser adquirit per la Companyia Cartagenera de Navegació, on el van batejar amb el nom de San Isidoro; i l’any 1926 va ser adquirit definitivament per la companyia Suardiaz, sent de nou batejat amb el nom de Villamanrique.
En quant a les seves característiques, el Villamanrique era un vaixell de 2.200 tones, amb 4 bodegues de càrrega i unes dimensions de 75 metres d’eslora, 11 metres de màniga i 5 metres de puntal. El seu casc era de color vermell per la part superior i negre per la part inferior; el pont marró amb dos màstils, un de marró i un de negre, i amb una xemeneia de color negre. Era propulsat amb una màquina alternativa de vapor de triple expansió de 823 H.P fabricada per Cooper & Greig Ltd. i comptava amb una tripulació d’uns 30 mariners.

Vaixells de la companyía Surdiaz al 1936

Fotografia de la maqueta del vaixell mercant Villamanrique cedida por Surdiaz

A l’inici de la Guerra Civil, el mercant va quedar en mans de la República, tot i que el capità juntament amb el vaixell van intentar passar-se al bàndol rebel. Aquest fet es va produir el 29 d’octubre de 1936, quan el Villamanrique carregat de material de guerra per a la República va acordar trobar-se amb el creuer rebel Canarias a les proximitats del Cap de Creus. Però en canvi, aquest fet no es va arribar a produir, i el Canarias després d’esperar un dia l’arribada del Villamanrique sense èxit, va decidir canonejar el poble de Roses, convertint-se aquest en el primer bombardeig naval de la costa catalana realitzat durant el conflicte. Tot i això, després d’aquest intent de passar-se a l’enemic, el Villamanrique va continuar prestant serveis per la República fent multitud de viatges, arribant a poder-se documentar gairebé una vintena de viatges transportant material divers amb destinació a ports catalans i valencians. Alguns d’aquests viatges eren procedents de diferents ports francesos, destacant com a curiositat el realitzat el 1 de juny de 1937 entre el port de Niça (França) al port de Mariúpol (URSS).

Taula 1. Viatges del Villamanrique durant la Guerra Civil

Font: El·laboració pròpia a partir de diferents documents de l’Arxiu General de la Marina don Álvaro de Bazán (AGMAB).

Aquesta gran activitat realitzada pel Villamanrique al llarg d’aquest temps no va passar desapercebuda pel bàndol rebel i el dia 1 de setembre de 1937 ja va patir un atac a la zona del Cap de Creus quan feia un dels seus viatges, tot i que en aquest cas anava acomboiat pel guardacostes V-11 de la Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya i l’atac no va tenir conseqüències en el vaixell.

En canvi el Villamanrique no va tenir la mateixa sort a finals d’octubre del mateix any. I és que la nit del 22 al 23 d’octubre de 1937, el Villamanrique que es dirigia cap a França en un comboi de 3 vaixells, va ser atacat per un hidroavió He-59 de l’AS/88 de la Legió Còndor. El Villamanrique va quedar endarrerit i va ser bombardejat i metrallat, causant-li danys a la xemeneia i a la popa, a més a més de provocar víctimes entre la tripulació (inclòs el seu capità), tot i que gran part de la tripulació va poder salvar-se llançant-se al mar. Aquest atac va ser produït en el seu trajecte entre Barcelona i França, a les proximitats de Tossa de Mar, fent embarrancar al vaixell a unes roques de la Cala Vallpresona, cala que separa el terme municipal de Tossa de Mar amb Santa Cristina d’Aro.

Poques hores després de l’atac, a les 06:00 hores del dia 23 d’octubre, dos hidroavions He-59 van bombardejar el port de Sant Feliu de Guíxols i van fer un reconeixement sobre el Villamanrique, comprovant que es trobava embarrancat i abandonat.

Fitxa de l’hidroavió alemany Heinkel He-59 realitzada per Joan García

En quant a la reacció republicana a l’atac, el Cap de la Flotilla de Vigilància de Catalunya va rebre un radiograma d’urgència enviat pel Cap del Estat Major de Marina demanant amb tota urgència prendre les mesures necessàries per a la protecció i salvament del Villamanrique.
Amb l’avís d’alarma rebut des de Sant Feliu de Guíxols, es van enlairar una patrulla de caces, que van poder divisar dos hidroavions enemics internant-se en el mar en una ràpida fugida, però no van poder perseguir-los. Més tard, els avions republicans van efectuar un reconeixement per la costa on van poder veure el vaixell mercant embarrancat a la Cala Vallpresona. Continuant amb els reconeixements aeris, a les 09:50 hores un aparell de la 2ª Esquadrilla del Grup 26 va sortir de l’aeròdrom de Figueres en operació de reconeixement del Villamanrique, però sense poder veure cap persona. Més tard durant el dia es van efectuar dos reconeixements més a la zona per part dels avions republicans però sense cap novetat.

Radiograma al Cap de la Flotilla de Vigilancia de Catalunya per la protecció del Villamanrique.

Archivo General de la Marina don Álvaro de Bazán (AGMAB).

Al dia següent, el 24 d’octubre a les 05:50 hores, altres dos He-59 de la Legió Còndor van bombardejar amb èxit el Villamanrique, donant-lo per enfonsat. Els hidroavions alemanys també van aprofitar per atacar un vaixell mercant situat a dues milles del Villamanrique¹. La resposta republicana a aquest atac va ser immediat, ja que a les 06:00 hores van aparèixer aparells lleials en busca dels hidroavions però sense donar amb ells.

El darrer atac que va patir el Villamanrique va ser realitzat el dia 27 d’octubre, tal i com es desprèn de la informació republicana, ja que a les 15:35 hores van sortir cinc caces republicans de la 2ª Esquadrilla del Grup 26 i dos caces de la 3ª Esquadrilla també del Grup 26, procedents de l’aeròdrom de Figueres. La sortida d’aquests aparells va ser deguda per l’alarma d’un hidroavió enemic, que havia metrallat i bombardejat el Villamanrique encara embarrancat. Però tot i la sortida d’aquests caces republicans, no van poder trobar l’hidroavió alemany². Com a informació complementària, en aquest vol pilotava un dels caces el tinent Joan Comas i Borràs, pilot selvatà nascut a Lloret de Mar i resident a Blanes.

Creiem que després d’aquests últims atacs el vapor Villamanrique, aquest va quedar del tot inservible i va ser desballestat a la mateixa cala o al port pròxim de Sant Feliu de Guíxols.