01 oct. Tipus de Filats
A dia d’avui, als diferents llocs que es van fortificar durant la Guerra Civil tant per ambdós bàndols, encara poden trobar-se restes de filats que van servir per defensar el territori.
Si ens atenim al manual de fortificació del bàndol republicà de Juan Capdevila, La Fortificació en Campanya de 1938, els filats eren obstacles posats a l’enemic en el seu possible avançament sobre els atrinxeraments, amb la finalitat de detenir-lo a una distància adequada per a ser batut pel foc de trinxera i especialment pel foc de flanqueig de metralladores, de que els seus emplaçaments depenia el traçat del filat. Per la seva banda, un filat defectuosament batut podia ser franquejada amb facilitat per la infanteria enemiga, així que era condició indispensable per tant que estigués ben flanquejada.
Seguint amb la descripció que es fa en aquest manual, els filats estaven formats per files de piquets inflats a terra i per filferro espinós subjecte a ells. Els piquets podien ser de fusta o de ferro. Els metàl·lics tenien l’avantatge sobre els de fusta que eren menys visibles, no es podrien amb el temps i eren més difícilment destruïts pel foc d’artilleria. De fet, en fortificació permanent s’utilitzaven sempre de ferro i estaven clavats en un petit bloc de ciment a manera de fundació.
Els piquets de ferro podien ser de secció circular i de secció en angle; els primers s’introduïen a la terra a rosca, i estaven principalment indicats en filats que es construïen prop de l’enemic ja que no es feia soroll al posar-los. Per la seva banda els segons, amb punta aguda, s’introduïen a cops de mall com els de fusta.
El filferro espinós venia atropellat en rodets que facilitaven la seva estesa, sent la longitud de filat de cada rotllo de 250 metres.
CLASSIFICACIÓ DE FILATS
Respecte a la seva classificació, els filats podien ser de dues classes diferents: els filats corrents i la filats especials.
-Filat Corrent
Eren totes aquelles que es construïen en el lloc de la seva instal·lació, podien ser, per raó de la seva altura, filat normal (amb piquets que sobresurten del sòl de 0,80 metres a 1,20 metres) i filat baixa (amb piquets que sobresurten 0,30 metres).
- Filat normal
Aquest tipus de filat en cap cas havia de situar-se paral·lelament al atrinxerament, sinó en franges convergents als òrgans de flanqueig. S’havia de procurar instal·lar-la en una esquerda del sòl amb la finalitat que el tir contra els assaltants no tingués necessitat de travessar-la, ja que les bales al creuar-la, o bé tallarien els filferros debilitant l’obstacle, o bé es desviarien perdent eficàcia.
No es podien donar números exactes de la distància del filat a l’atrinxerament o element actiu, però s’imposava marcar una separació màxima de 100 metres per tal que sempre es pogués exercir sobre ella la deguda vigilància per evitar atacs per sorpresa i impedir la seva destrucció. Com a límit mínim de separació entre atrinxerament i filat s’establia la distància de 10 metres.
El filat estava condicionat per la seva vulnerabilitat al foc d’artilleria enemiga i per la resistència que havia d’oferir. En general els filats estaven formats per franges de 10 metres d’ample i intervals sense organitzar d’igual amplària. Aquestes franges successives no serien paral·leles, sinó que presentaven traçats diversos pel seu flanquejament.
Per un filat uniforme sense franges, l’amplada havia de ser de 20 metres (mínim 8 metres), i estar acabat en dents de serra dirigits cap a l’enemic. En canvi, per un filat de franges, l’amplada màxima era de 25 metres (dues franges de 10 metres cadascuna separades per un interval de 5 metres).
Per la seva estesa es col·locaven els piquets a portell, separant de cada fila 2,50 metres i les files unes de les altres 2 metres.
El filferro es col·locava sense posar-ho amb massa tensió per evitar la seva ruptura i els efectes de rebuf dels projectils. El fil superior anava de 0,15 metres a 0,20 metres per sota del cap del piquet; l’inferior en canvi havia d’anar arran de terra perquè l’enemic no pogués introduir càrregues per sota. Era corrent reforçar els filats amb una altra fila de piquets, aquests de 0,10 metres a 0,20 metres d’altura sobre el sòl, (piquet d’ancoratge), en els quals es remataven els filats. Per fer més densos els filats es llançaven al seu interior espiralls de filferro.
- Filat Baix
La seva ocupació venia indicada en les zones de filat normal que havien de ser batudes pel foc rasant de flanqueig. També s’empraven en una posició destinada a llançament de granades de mà i davant d’òrgans defensius que hi hagués interès a no delatar.
Es diferencia del filat normal només en l’altura dels piquets sobre el sòl; en aquestes és de 0,30 metres aproximadament.
– Filats especials
Eren totes aquelles que es construïen a la rereguarda i es transportaven després al lloc de la seva ocupació tàctica. Es recorria a aquestes últimes sempre que el foc enemic fes impossible la seva construcció en el mateix camp.
Els filats especials podien ser: plegables, com el normal enrotllable; de Brun i de Ribard, i cavalls de Frisa.
- Filats Plegables
Existien diversos tipus: el filat normal desenvolupable, filats de Brun i filats de Ribard.
– El filat normal desenvolupable era anàloga a la normal corrent un cop col·locada en el terreny. Es preparava a rereguarda i es transportava en rotllos de 25 metres en què ja anaven inclosos els piquets. La col·locació era senzillíssima, ja que no hi havia més que desenrotllarles i anar cavant els piquets.
– El filat de Brun, estava format per juxtaposició i superposició d’elements de Brun, units entre si per lligadures de filferro i subjectes a terra per mitjà de piquets o claus dobles. L’element Brun era una superfície cilíndrica de 1,30 metres de diàmetre i 20 metres de llarg, formada per una malla de filferro espinós. Es transportaven plegades com un acordió i s’estenien en el terreny.
– El filat de Ribard estava indicat en els casos en què la sortida de les trinxeres i parapets era perillosa. Estava format per l’agrupació més o menys regular d’un cert nombre d’elements Ribard; que eren llançats des de l’interior de la trinxera pels seus ocupants sense cap exposició. Per facilitar el seu transport es podien plegar col·locant als seus extrems dos homes que feien girar els últims cercles del cilindre en sentit invers. El filat formada per aquests elements havia de tenir com a mínim una amplada de 10 metres.
- Filats Electrificats
El seu tipus era el mateix que el del filat normal. Es diferenciaven únicament en que els recorria un corrent elèctric de 1.500 a 2.000 volts obtinguda per mitjà d’acumuladors transportables fàcilment o grups electrògens movibles. La seva eficàcia en fortificació de campanya era problemàtica pel fet que hi havia una gran pèrdua de potencial, ja que era difícil d’organitzar i mantenir. Caldria donar-los una disposició que permetés donar i interrompre el corrent a voluntat i sostenir tot i les bretxes que pogués obrir l’artilleria o focs d’assalt enemics. - Cavalls de Frisa
Eren defenses accessòries i tenia com a missió obstruir bretxes en filats o tancar passos. Estaven formats per una armadura de fusta o ferro o filferro espinós.
Cavall de Frisa
